Fonollosa commemora el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte Lluís Muncunill, referent del modernisme industrial i mestre de la volta catalana

L’ajuntament de Fonollosa, conjuntament amb les entitats, centres educatius i casals de la gent gran del municipi, ha organitzat tot un seguit d’actes de celebració per a la commemoració dels 150 anys del naixement de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, nascut al Mas Muncunill de Fals el 1868. Muncunill és un referent del modernisme industrial (inspirat per Domènech i Muntaner, i Gaudí) i mestre de la volta catalana. La seva obra es concentra, principalment, a Terrassa, on té obres tant significatives com l’emblemàtica Masia Freixa, el Vapor Aymerich, Amat i Jover (seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya), o la mateixa façana de l’ajuntament.

L’acte d’inauguració es realitzarà el proper dissabte 14 d’abril, a les 6 de la tarda al Local Social de Fals. L’obrirà els parlaments institucionals, seguits d’una xerrada a càrrec d’Ernest Molins (Grup de la Memòria històrica municipal), i de la Sra. Mireia Freixa (catedràtica d’història de l’art de la UB i descendent de l’industrial Josep Freixa i Argemí). En aquest esdeveniment ja hi ha confirmada l’assistència de diversos descendents de Muncunill, així com representació de l’ajuntament de Terrassa.

Segons l’alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, “hem volgut aprofitar l’efemèride per reconèixer el que és un dels personatges més il·lustres nascuts al nostre municipi, i que ha contribuït d’una manera destacada en el desenvolupament de l’arquitectura industrial a nivell de Catalunya. Als nostres pobles segurament és un gran desconegut, ja que va desenvolupar la seva carrera principalment com a arquitecte municipal de Terrassa, però en volem reivindicar els orígens, reconèixer la seva obra, i realitzar l’homenatge que es mereix, ell i la seva família”.

Per això, s’han programat tot un seguit d’actes, com excursions a Terrassa per a visitar les seves principals obres, una caminada popular pels plans de Muncunill (i descobrir els paratges de la seva infantesa), la participació a la Fira Modernista de Terrassa,  o el treball i exposició de la seva obra per part dels centres educatius i els casals de la gent gran municipals. El febrer de 2019, es clourà l’any Muncunill posant el nom de l’arquitecte en un dels carrers del poble de Fals.

Biografia

(vegeu enllaç a FonollosaTurisme [+])

Lluís Muncunill i Parellada fou un arquitecte modernista català. Va desenvolupar la seva activitat principal a Terrassa, on és un referent en l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial. Entre el 1892 i el 1903 en va ser arquitecte municipal i fou el més prolífic que ha tingut la ciutat, on ha deixat edificis per a usos diversos i va definir noves tipologies d'edificis industrials. 

Va néixer el 25 de febrer de 1868 al mas Moncunill de Fals.Era el fill petit de Cristòfol Moncunill i de Narcisa Parellada.Els seus pares el van dur a estudiar al col·legi Sant Ignasi de Manresa entre la tardor del 1878 i el mes de juny de 1884.Quan va acabar els estudis bàsics, es va matricular a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona el 14 d'octubre de 1884 i va acabar la carrera el 1891.Va obtenir el títol d'arquitecte el 25 de gener de 1892.

Es va instal·lar a Terrassa, d'on era originària la seva mare, i el 6 d'agost de 1892 va ser nomenat arquitecte municipal. En aquesta ciutat es va casar el 1895 amb Àngels Palet, de Can Palet. Va instal·lar el seu domicili i el despatx d'arquitecte al carrer de Topete, núm. 68 on va desenvolupar la seva activitat professional durant 40 anys.

La majoria de les seves obres les va realitzar a Terrassa encara que també va signar projectes d'edificis a Rubí, Ripoll, Matadepera,Montserrat, Ullastrell i Manresa.

La seva obra començà dins l'historicisme amb predomini del neogòtic ( en aquest cas seria un exemple l'Ajuntament de Terrassa, 1900-1903) o neoromànic ( Escola Industrial, 1901).

El 1902 s'endinsà al modernisme inspirat per Domènech i Montaner ( exemples d'aquesta fase serien la casa Baltasar Gorina,1902 i la casa Joan Barata, 1905). A partir d'aquell any va desenvolupar un llenguatge propi dins del context modernista i va fer les obres més originals i innovadores: el seu estil es caracteritzà per la utilització de la volta de rajola plana, o volta catalana, lligades amb tirants de ferro i suportades sobre pilars de ferro colat. L'exemple més impressionant d'aquest tècnica és la fàbrica tèxtil Vapor Aymerich, Amat i Jover ( actualment acull el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ). La coberta de les naus és del tipus de dent de serra, i s'aguanta sobre 300 columnes de ferro colat.

Un altre projecte emblemàtic és la Masia Freixa. Construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Muncunill, que la va transformar en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una alta torre.

Va morir a Terrassa el 25 d'abril de 1931 a la casa pairal dels Parellada.

Moltes de les seves obres estan documentades i catalogades, si bé dins de la seva activitat com a arquitecte municipal va participar en intervencions que no han quedat documentades o que no es varen arribar a fer mai. Algunes de les obres més destacades són: Ajuntament de Terrassa, Vapor Aymerich, Amat i Jover, Masia Freixa,casa Joan Barata, casa Baltasar Gorina, Quadra del Vapor Ventalló, Hotel Peninsular, casa i magatzem Emili Matalonga, Magatzem Joaquim Alegre ( Arxiu Tobella ), casa Josep Bogunyà, casa Concepció Monset, Societat General d'Electricitat, Quadra de la fàbrica Izard, Cafè Colón,